Els europeus el van veure per primera vegada el 1798. Mesos després es va enviar la pell d'un exemplar a Anglaterra perquè els científics l'estudiessin. Quan va arribar als naturalistes anglesos, van pensar que es tractava d'una broma o d'una falsificació.
És un mamífer, però les femelles no tenen mamelles: les cries llepen la llet que surt per unes glàndules de l'abdomen de les mares, d'una manera semblant a la suor. Tampoc no pareixen, les ornitorinques: ponen ous. Aquest curiós animal és un dels cinc mamífers monotremes (ovípars) del món. Hi ha més particularitats estranyes d'aquesta espècie petita (fa entre 40 i 60 centímetres i pesa entre un i dos quilos) que viu a Austràlia i que, segons els aborígens, és el fruit del romanç entre una rata d'aigua i un ànec.
L'ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) és antiquíssim: el seu parent més proper és el Monotrematum sudamericanum, del qual s'han trobat a la Patagònia fòssils de fa 61 milions d'anys. Aquests dies l'ornitorinc preocupa perquè podria desaparèixer. Un estudi recent de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura alerta de la greu reducció d'exemplars a causa de la pèrdua del seu hàbitat, la invasió del plàstic als rius i el canvi climàtic. Ara només viuen a l'est d'Austràlia i a Tasmània entre 30.000 i 50.000 exemplars adults.
Dades curioses
Sabies que...?
Els ornitorincs són mamífers, però les femelles ponen ous! Aquest curiós animal és un dels cinc mamífers monotremes (ovípars) del món.
És un animal antiquíssim i està en perill d'extinció. Els mascles tenen un esperó verinós a les potes del darrere.
Comportament i alimentació
Per continuar amb les rareses d'aquest animal, cal dir que és un mamífer semiaquàtic. Tot i que els caus són a terra, passa la major part del temps nedant, una activitat per a la qual està perfectament preparat. És un animal més aviat nocturn i solitari. Quan és sota l'aigua, una membrana li protegeix els ulls i les orelles, i s'orienta gràcies als òrgans sensorials del bec. A terra es mou lentament i, generalment, arrossegant el ventre.
S'alimenta sobretot de petits crustacis i mol·luscs d'aigua dolça. També menja capgrossos, larves d'insectes, fresa de peixos… En un sol dia pot menjar una quantitat d'aliment equivalent al seu pes corporal. Una altra curiositat de l'ornitorinc: té al bec uns electroreceptors que fa servir per detectar les preses. Gràcies a aquests sensors, és capaç de detectar els camps electromagnètics que generen altres animals. Això li serveix tant per trobar les preses com per detectar possibles depredadors.
Verinós
Els mascles tenen a les potes del darrere un esperó que segrega verí. No és l'únic mamífer verinós, però sí l'únic que no injecta el verí amb la mossegada. El seu verí és moderadament tòxic. Pot matar mamífers petits i en les persones produeix diverses reaccions, generalment a la pell.
Operació rescat
La Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, lidera l'estudi rigorós que s'està duent a terme per comptar els ornitorincs, estudiar-los, analitzar-ne la diversitat genètica i promoure mesures per protegir-los.
Cal cuidar-los!: Queden molt pocs ornitorincs. Ara mateix només viuen a l'est d'Austràlia i a Tasmània entre 30.000 i 50.000 exemplars adults.
Llet curativa
El 2010 es va descobrir que la llet de les femelles (que surt pels porus de l'abdomen) conté una proteïna que podria ser eficaç per combatre la resistència als antibiòtics. «També la seva bioquímica és singular», ha explicat la biòloga Janet Newman.
Animal esquiu
Per capturar-los i estudiar-los, han estès unes xarxes al riu Bunyip, a l'estat de Victòria (Austràlia). Els ornitorincs no són fàcils d'atrapar: són noctàmbuls, solitaris i esquius.