Et crida l'atenció? És una dada real. Si algun cop t'han posat una injecció, probablement li deus la vida al cranc de ferradura de l'Atlàntic, un animal de sang blava, com els contes de la reialesa. La indústria farmacèutica fa servir un extracte de la seva sang, el lisat d'amebòcits de Limulus o LAL, per provar fàrmacs, vacunes i aparells mèdics, com els ronyons artificials, i comprovar que no hi ha microbis. No hi ha cap altra prova tan senzilla i fiable. Ara sabem que també permet detectar la meningitis i el càncer.
El cranc de ferradura en realitat no és un cranc. Ni tan sols un crustaci. S'assembla més a les paparres, els escorpins i les aranyes, i és l'últim supervivent de l'ordre, antany nombrós, dels xifosurs («cua d'espasa»).
El cranc de ferradura de l'Atlàntic es troba normalment al golf de Mèxic, al llarg de les costes de l'Atlàntic Nord i als mars del sud-est asiàtic. Existeix des de l'Ordovicià, fa 445 milions d'anys, i no ha canviat en tot aquest temps, que equival al 75 per cent de tot el temps transcorregut des que va aparèixer la vida al planeta, uns 200 milions d'anys abans de l'aparició dels dinosaures.
Dades curioses
Sabies que...?
Pot arribar als 50 cm, i s'alimenta de mol·luscs, cucs i altres invertebrats. Passa gran part de la seva vida enterrat a la sorra, on captura les preses.
Té un cos segmentat en tres lòbuls dividits per solcs longitudinals i potes ventrals de les quals surten apèndixs, i ulls compostos. Té deu ulls!
El seu nombre disminueix d'una manera lenta però constant. Aquest declivi és a causa del canvi climàtic, que s'està accelerant amb les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que emetem els humans. Altres estudis asseguren que la sobrepesca i les captures per a les farmacèutiques també contribueixen en gran mesura a la seva desaparició.
Els crancs de ferradura viuen en zones costaneres de poca profunditat que solen estar contaminades. Un litre d'aquesta aigua de mar pot contenir fàcilment milers de milions de bacteris tòxics. Els crancs de ferradura no tenen sistema immunitari, de manera que no poden desenvolupar anticossos per combatre les infeccions. Tanmateix, la seva sang conté un element miraculós que es coagula al voltant dels agents invasors i els dissol: és el que es fa servir en la producció del LAL. Per descobrir si una cosa destinada a un ús mèdic està contaminada o no, només cal exposar-la a una mica de LAL: si no coagula, és neta.
A diferència dels éssers humans, la sang dels crancs de ferradura no té hemoglobina —que es val del ferro per transportar oxigen— sinó hemocianina —que fa servir el coure. I això explica que la seva sang sigui blava. Un litre val uns 15.000 dòlars nord-americans.
Al·lucina!: A més de l'extraordinària sang blava, els crancs de ferradura poden suportar la calor i el fred extrems i passar un any sense menjar.
Per aconseguir-la, no es maten els crancs de ferradura. Se'n pesquen manualment fins a un miler cada setmana i es transporten vius al laboratori. Tot i que se'ls extreu un 30 % del seu volum sanguini, es recuperen ràpidament i es tornen a l'aigua. Se sagna els crancs un cop l'any, la sang es congela i es deshidrata i, aleshores, s'envia a tot el món.